Lo ruc de Formentor (blog tancat)

Pasturant per les carritxeres...

dilluns, de gener 31, 2005

I nosaltres a Dénia!


Es queixa mumare que justament quan va fer la nevada del segle a Mallorca ella i mumpare eren a Dénia de viatge! S'han perdut els primers jocs del seu nét amb la neu. Mentrestant, han confraternitzat amb els valencians, i han comprovat aquella cosa del "bon dia" que deia en Josep Pla... També han visitat aquell poble que a la Conquesta va ser repoblat amb mallorquins (com es diu?). Varen arribar a Palma moltes hores tard, per culpa del mal temps a la travessa marítima Dénia-Palma.

Diumenge em va telefonar per dir-me que havia explotat una bomba a l'hotel on s'havien allotjat a Dénia, pocs segons després que jo ho descobrís a la premsa digital. Mirau, mirau. Pareix mentida! No poden estar segurs enlloc! La meva germana diu de broma que no sortirà de ca seva: esperem que no li caigui damunt!

Passadors de pena, que diu en Climent Picornell.


divendres, de gener 28, 2005

Zeitgeist català


Si hi hagués un Google Zeitgeist català me pareix que la cerca Janer Corbella estaria a dalt de tot del ranking de popular queries. Com que vaig comentar la cosa del casament, m'han caigut una pardalada de visites via Google, amb aquests termes i altres de parescuts. I encara n'arriben...

Aquell article-tafaneria ha estat com una aspiradora de tafaners, gràcies al Google.

Visca l'amor. No?

dimecres, de gener 26, 2005

Es bous a mi no em fan por


En plens anys setanta, amb 14 anys, va arribar a les meves mans un llibret esgrogueït. Era una petita obra de teatre, Es bous a mi no'm fan por, un monòlech còmich y en vers, estrenat amb palmes y pitos a Lloseta, el febrer (o juliol) de 1936. La imminència de la guerra pareix que no afectava l'humor de l'autor. No me'n record, del seu nom, però de llinatge era "Català", i hi afegia el pseudònim o qualificatiu "Es català mallorquí".

Escrit amb una ortografia sui generis, tenia 12 o 16 pàgines de text. Un home bravejava de ser molt valent amb els bous, i es passava tres quartes parts de l'obra torejant una cadira i contant històries (coverbos!) sobre la seva destresa i valentia amb els bous (no parlava mai de toros). Referint-se a la cadira, envestia:

Si això tornava un bou
quin bescuit que li daria!
Com un ca m'hi aferraria
tot dispost a fer-ne brou.

Ja sabria lo qu'es bo
ja'l posaria coent
li donaria entenent
qu'es bous a mi no'm fan por.

I així fins que faltaven tres pàgines per al final, quan se sentia el bramul d'un bou, i el valent protagonista es concagava de por, i acabava de genollons reconeixent que Es bous a mi'm fan por! Tot molt senzill i sense pretensions, però - o precisament per això - feia riure molt els mallorquins.

Me'l vaig aprendre de memòria, el monòleg, i quan ja me'l sabia el vaig representar tres vegades en locals diferents, amb molt d'èxit. Va ser gairebé la meva única incursió en el teatre. Afortunadament per al teatre, però vaig xalar

El llibret era d'un cosí meu, qui se'l va quedar i el va perdre, i jo no en tenia còpia. De manera que vaig quedar com un ferrer sense carbó. O com Madò Moreia. Agraïria molt a qualsevol lector que tengués una còpia d'aquesta obra, o sabés on n'hi ha una (biblioteca pública o privada...), que donàs senyals de vida i m'indicàs com m'hi puc posar en contacte....

Acab amb una bonus track del monòleg. En un moment de l'obra, per demostrar el seu coratge taurí, el protagonista conta com se li va aparèxer un bou per S'Albufera:
....
Però jo, ni un passa:
vaig pujar damunt un pi.

Dalt des pi me vaig fermar
amb tres voltes per ses cames.
Mir a davall ses rames
i es banyut vaig afinar.

Me vaig aferrar més fort an es pi
amb un brancó com es braç
i amb so peñuelo des nas
en foraster li vaig dir:

Pasa bicho malcarado,
otra ves pasa vadello

no me puncharás sa pello

porca estoy muy enfilado.


Es meu company me cridava
de ben enfora amagat:
no sies tan arriscat,
ai de tu si el cor et faltava!

No tiengas medio!, li vaig dir,
que estic ben assegurat
que amb fil de ferro gruixat
jo estic fermat an es pi.

M'enfadava quant el sentia
an aquell cap de tortuga,
que en veure jo gent peruga
amb un cop la mataria!

Que's això tanta temor!
Que mori d'un pic sa por!
No sé com no són com jo,
que el torei amb mocador!

dilluns, de gener 24, 2005

Closcades blogueres


Vatua el món. Devers els Catapings hi ha un bon devesell. Entre el Diari Vermell (res a veure amb el Llibre Vermell), en Tros de Quòniam i els administradors... Llenya a tort i a dret. Ball de bastons. Unes bones closcades.

També he vist comentaris de lectors ben encesos, a diferents blogs. Siguem optimistes: això és un indicador de la vitalitat del món bloguístic catalanòfon...


dissabte, de gener 22, 2005

Era romanès


Avui el Diario de Mallorca dóna per molt. Aplicarem allò de les notes al marge:

* Un rumano es apuñalado en plena luz del día en la calle Aragón.
Jo me deman: té gaire interés el fet que sigui romanès? L'han apunyalat perquè era romanès? Sembla que l'ha apunyalat un búlgar: ho ha fet perquè és búlgar? No. Ha estat per gelosia.

Hem vist mai el titular Un español es apuñalado por un compatriota en plena calle Aragón?

* Un terremoto de 3,6 grados genera alarma entre los vecinos del Pla de Mallorca.
Em diu un Geococcyx una mica condescendent que un terratrèmol de 3,6 a Mèxic no mereixeria cap titular, i que seria, com a molt, un temblor.

Condoneria episcopal


Espatarrant, l'article d'en Matías Vallés al Diario de Mallorca, sobre les anades i vingudes dels bisbes espanyols amb els condons. S'hi accedeix a la secció Hemeroteca (21/01/2005), només durant 6 dies. Marcha atrás de los obispos.

Ens quedarem amb la frase que remata l'article:

Su nota sólo flaquea al incluir la frase "el recto uso de la sexualidad", que se presta a innúmeras malinterpretaciones.

dimarts, de gener 18, 2005

Metro somiat


Que en Jaume Matas vulgui fer un metro a la Universitat, és com si en Judes volgués salvar el Bon Jesús de la Creu. Ara pareix que va de veres. Diu ja han començat a expropiar. ¿No serà tot un farol, només per demostrar que el govern central i socialista nega el pa i la sal a les iniciatives ecologistes del govern popular balear? Com tantes iniciatives del transport públic, el metro arriba amb vint anys de retard, quan tothom ja va pertot en cotxe i després del menyspreu demostrat pel PP al tren de ses viles.

En tot cas, esper que l'obra es faci, que el metro circuli, i que So'n Sardina (el centre de l'Univers, amb permís de l'estació de Perpinyà) tengui la seva estació de metro, amb correspondència amb el tren de Sóller.

Mentre uns es preocupen pel Pla Ibarretxe, els garriguers (de Sa Garriga, com el seu nom indica) exigeixen la seva estació de metro. I bé que fan!

dissabte, de gener 15, 2005

Taronges mandarines clementines


Si la Ciència ens diu que el taronger i el mandariner són dues espècies diferents, el llenguatge popular no sempre hi està d'acord. A Mallorca, com a mínim a ca meva, la mandarina és una classe de taronja. Quantes vegades no li he sentit dir a mumare: vols una taronja mandarina? o vols una taronja? (referint-se a una mandarina). El DCVB pareix que ho confirma:

MANDARINA f.
Varietat de taronja petitona, blanquinosa, dolça; és el fruit del mandariner;

Però sortint de Mallorca la cosa canvia. Una taronja i una mandarina poden ser dues coses completament diferents. Davant un plat de mandarines, no li pots dir a un català: vols una taronja?, perquè començarà a cercar les taronges i no les trobarà. No us ha passat? A mi sí.

Com que universalment s'accepta que la clementina és una classe de mandarina, resulta que a Mallorca una clementina pot ser una taronja mandarina clementina!

dilluns, de gener 10, 2005

Que no és guapo això?


He llegit al Diario de Mallorca la crònica del casament de na Maria de la Pau Janer i el Dr. Corbella a l'Ajuntament de Palma. Bé, la doctora és ella: en Filologia Catalana...

Tot un luxe, tenir en Toni Catany de fotògraf de noces. Tot un luxe que ton pare sigui en Janer Manila i llegisqui durant la cerimònia un tros del Tirant (homenatge soterrat a la unitat lingüística?), i un poema d'en Josep Maria Llompart. Que la directora de la nova televisió IB3 hi assistís és una garantia lingüística? De qui és amic n'Artur Mas? D'ell, d'ella o de tots dos? I en Josep Cuní?

Felicitats al Dr. Corbella. S'ha de felicitar el nuvi, no la núvia: a quin film ho vaig sentir, això?

divendres, de gener 07, 2005

Barbarella


Em diu en Geococcyx, de Cartes de Mèxic, que l'altre dia passaren la pel·lícula Barbarella pel canal Retro de la TV de pagament mexicana.

He dit Barbarella? Durant molts anys Barbarella no va ser per a mi més que una discoteca de Palma, a la que no vaig entrar mai. Jo era massa jove quan la discoteca encara existia. En tot cas, Barbarella era un nom mític de la nit palmesana, i els baby boomers gomilers(*), uns 8-15 anys més vells que jo, s'hi varen deixar la camisa estampada i, qualcun, el fetge.

No va ser fins als 30 i tants, ja a Barcelona, que vaig saber que Barbarella (1968) era una pel·lícula del director francès Roger Vadim, amb na Jane Fonda, en aquells temps la seva dona. La pel·lícula es basava en el còmic francès (1962), del mateix nom, d'en Jean-Claude Forest. L'altre dia en Geococcyx va veure per primera vegada la meitat de la pel·lícula, a la tele. Més ja no va aguantar. La va trobar bastant kitsch i involuntàriament còmica, pretesament moderna però irremeiablement envellida. Es devia fumar un bon porro en Vadim, abans de fer la pel·lícula...

(*) Gomiler: durant els 60 i part dels 70, visitant assidu dels locals nocturns de la Plaça Gomila d'El Terreno, dedicat al consum de cubalibres i a la caça de partenaires sexuals.

dimecres, de gener 05, 2005

Bilingüisme peculiar


Al meu nebot de 7 anys li varen demanar:

- ¿Cuántas lenguas hablas, tú?

Sense dubtar gens:

- Dos: mallorquín y forastero

Conclusions:

1) Dins qualque microcosmos mallorquí el nom de la llengua no és només un problema del català... ;-)

2) L'etnocentrisme mallorquí, que havia descrit en Baltasar Porcel no record on, encara segueix una mica vigent...

3) Amb 7 anys el meu nebot ja ha après a contestar en castellà quan li parlen en castellà

diumenge, de gener 02, 2005

Poesia efímera popular?


Un moment fugisser, però memorable, de la poesia popular i anònima mallorquina va sorgir, ja fa molts d'anys com a contundent eslògan, a la manifestació contra la dàrsena petroliera a Cala Gamba (era a Cala Gamba?). Deia:

Ferriol, coionera,
no volem sa petrolera!

I la dàrsena no es va construir! Després diuen que l'art no pot canviar el món...

Petit trivial:

De quin gènere poètic devia ser, això?
En Ferriol no era cap Ferriol: quin era el seu llinatge, que tothom cridava?
Qualcú se'n recorda d'aquella manifestació?
Qualcú ja havia nascut?
---------------------------------------------
Nota per a no mallorquins:
Un collonera segons el DCVB és:
|| 2. Home curt d'enteniment o sense energia (mall.).