Lo ruc de Formentor (blog tancat)

Pasturant per les carritxeres...

diumenge, de febrer 27, 2005

Es coions d'en Macià

.
Es coions d'en Macià
estan penjats d'un clau
i es moix que els vetlava
coions, que no davallau?

Dita popular mallorquina.

dissabte, de febrer 19, 2005

Plantes de les Balears


Un gringo especialista en Ramon Llull, i plenament arrelat a Mallorca, n'Anthony Bonner, va escriure un llibre fonamental de la meva segona adolescència: Plantes de les Balears (1976). Per cert, en Bonner és molt més que un especialista en Ramon Llull, n'és una autoritat.

Un altre llibre (Les plantes medicinals baleàriques, d'en Pere C. Palau i Ferrer), que vaig llegir en la seva primera edició a la Biblioteca Les Illes d'Or, em va iniciar en l'afició a la botànica, que vaig poder combinar perfectament amb l'excursionisme impenitent per la Serra de Tramuntana. Però Plantes de les Balears va ser com una revelació. És meravellós com aquest llibre introdueix el profà en la flora i la vegetació de les Illes Balears, guiant-lo a través de les diferents comunitats vegetals, de la biogeografia, dels endemismes, sense marejar-lo amb un excés de tecnicismes.

Me'l vaig comprar en l'edició de l'editorial Moll, però el vaig esquinçar trescant per la Serra de Tramuntana. De manera que quan "Sa Nostra" el va regalar als seus clients me'n vaig aconseguir un, que també vaig esquinçar però encara conserv.

Gràcies, Anthony Bonner. Podeu llegir aquesta entrevista que li varen fer.

dissabte, de febrer 12, 2005

President mallorquí i secret de la Generalitat


No figura ni figurarà mai oficialment entre els antecessors de Pasqual Maragall, perquè no el va elegir el Parlament de Catalunya. Al segle XX, només en Macià, en Companys, n'Irla, en Tarradellas i en Pujol.

Però en Fèlix Escalas Chamení, mallorquí, home de la Lliga i home de negocis i banquer, va tenir el dubtós honor de ser nomenat Governador General de Catalunya pel govern de la II República, durant el Bienni Negre, després que el President Lluís Companys s'aixequés contra la República l'octubre de 1934, amb el resultat de tots conegut.

A ran dels fets d'octubre, el govern de la República va nomenar un Governador General de Catalunya que també era nomenat per Madrid com a President (imposat) de la Generalitat. Aquesta espècie de govern de Vichy, que va ser presidit per diversos polítics conservadors, entre ells l'inefable Pich i Pon, va durar fins poc després de les eleccions de febrer del 1936. El penúltim Governador General d'aquell periode va ser en Fèlix Escalas Chamení, i només durant tres mesos.

Abans i després de la guerra en Fèlix Escalas va presidir la Cambra de Comerç de Barcelona. També va dirigir la Fira de Mostres de Barcelona. En trobareu una breu biografia a l'Enciclopèdia Catalana en anglès, amb qualque error, com que va ser diputat al Parlament de Catalunya entre 1955 i 1962 (dic jo) .

dissabte, de febrer 05, 2005

Madò Coloma

Qui no ha conegut una madò Coloma? Amb el canvis sociolinguístics del segle XX les Colomes varen tornar Colomitas. Després varen desaparèixer, per tornar una altre pic com a Colomes. En l'imaginari popular, les Colomes no devien ser molt bones negociantes: Madò Coloma, lo que guanya pes cul ho perd per sa poma. Vendria a ser com es negoci de na Peix Frit...

El llibre de Madò Coloma, de cuina mallorquina, va ser durant molts d'anys un referent de moltes madones de les cases mallorquines. Coloma Abrines Vidal, nascuda a Campos el 1887, va ser cuinera a diferents cases senyorials de Mallorca. Devia tenir molta de feina, perquè no va poder aprendre a llegir i escriure, però va poder dictar les seves receptes de cuina a qualcú que les va transcriure al castellà. Qualcú que, dit sigui de passada, tampoc en sabia gaire, d'escriure.

El llegat de Madò Coloma és un llibret titulat Cocina Selecta Mallorquina, publicat per primera vegada el 1961. Jo en tenc l'edició de 1977. Al començament del llibre hi ha una foto de Madò Coloma, vestida de negre, asseguda i somrient, i us puc assegurar que és exactament igual que la meva besàvia Antònia.

El llibre de madò Coloma és un llibre per a iniciats. És a dir, si no sabeu cuinar bastant, no sabreu desxifrar les receptes. En primer lloc, no hi ha una llista d'ingredients: els haureu d'espigolar al llarg del text de la recepta. En segon lloc, la recepta no segueix sempre la cronologia del procediment. Es a dir, si madò Coloma escrigués programes d'ordinador, serien spaghetti FORTRAN. En tercer lloc, la puntuació no és precisament l'especialitat del transcriptor de Madò Coloma: les receptes són de paràgraf únic, i normalment sense cap punt pel mig.

Com a mostra, ve't aquí una recepta-jeroglífic de faves tendres, de Madò Coloma (preneu alè per recitar-la):

Se hierven las habas y se escurren, se tienen tomates tostados y un acabeza [sic] de ajos y luego pelados [?], se pican un ajo crudo y bastante perejil y con el jugo del tomate [quin suc?] se disuelve el picadillo [quina picada?], se pone la sartén al fuego con manteca, después se mete dentro las habas, el picadillo, los tomates y los ajos, se les da una vuelta y se sirve con patata frita por el alrededor [sic].

Val a dir que mumare ha pogut cuinar molts de plats, i molt bons!, amb aquest llibre però, com diu ella, l'han d'entendre, Madò Coloma!

Per cert, el pròleg de l'edició de 1977 acabava:

y si hay alguna dificultad,... que venga y con facilidad se lo explicaré. Vivo en Avenida General Moscardó , 36 - Campos del Puerto.

Devia tenir cua...
i, brr, ja havia d'aparèixer el General Moscardó! No era el de l'Alcázar de Toledo?

dijous, de febrer 03, 2005

Isn't the web wonderful?


Em vaig quedar a gust l'altre dia, amb la parrafada d'Es bous a mi no'm fan por, però no havia obtingut resposta sobre el parador d'aquesta obra de teatre, de la que no recordava ni el nom sencer de l'autor...

Ahir, des d'un racó dels Estats Units, no gaire de lluny del Parc Nacional de Yellowstone, un amable lector accidental nord-americà m'ha enviat la referència completa de l'obra:
or
Tengo la siguente informacion sobre el monologo, su autor y su publicacion:
CATALÀ I MORRO, GUILLEM (1898-1975) (Seud: Català Mallorquí)
Es bous a mi no'm fan por. (Mallorca): s.i., 1938.
_____. 2a ed. (Mallorca): s.i., 1939.
Monólech cómich i amb vers; estrenat amb palmas i pitos per mateix autó la nit d'el 11 de desembre de l'any 1938 en es Salón Novedades, de Lloseta.

La data era del 38, no del 36. És increïble. Meravelles de l'erudició i del web. Moltes gràcies.

Isn't the web wonderful?

P.S.: després m'ha dit que el fullet que cerc el tenen a la Biblioteca Lluís Alemany, del Consell de Mallorca.