Lo ruc de Formentor (blog tancat)

Pasturant per les carritxeres...

dissabte, de gener 22, 2005

Era romanès


Avui el Diario de Mallorca dóna per molt. Aplicarem allò de les notes al marge:

* Un rumano es apuñalado en plena luz del día en la calle Aragón.
Jo me deman: té gaire interés el fet que sigui romanès? L'han apunyalat perquè era romanès? Sembla que l'ha apunyalat un búlgar: ho ha fet perquè és búlgar? No. Ha estat per gelosia.

Hem vist mai el titular Un español es apuñalado por un compatriota en plena calle Aragón?

* Un terremoto de 3,6 grados genera alarma entre los vecinos del Pla de Mallorca.
Em diu un Geococcyx una mica condescendent que un terratrèmol de 3,6 a Mèxic no mereixeria cap titular, i que seria, com a molt, un temblor.

5 bramuls:

  • At 2:52 p. m., Anonymous Anònim said…

    El meu pare explicava l'anècdota d'un insigne exilat català que va anar al despatx d'un ministre mexicà. Enmig de la conversa es va produir el següent incís:
    -Mexicà, tranquíl.lament: "Tiembla"
    -Català, molt sorprès: "No, no, que va. No tiemblo (I ara!)".
    -Mexicà, impasible: "Sí, sí. Tiembla".
    Per fi, el català va adonar-se que taules, llums, etc. sí que "temblaban", sí.

    Lola (paraules)

     
  • At 7:15 p. m., Blogger Lo ruc de Formentor said…

    Una situació semblant l'explicava en Tísner a les seves memòries(Viure i veure, em penso que es deien). Només que la persona a qui deien "tiembla" estava malalta i es pensava que li deien que tremolava per la febre...

    Molt interessants, les memòries del Tísner. L'optimisme que traspuen és una de les coses que més agradaven del Tísner. Només que recordava les coses amb tant de detall, que mumpare deia que se n'inventava moltes...

     
  • At 8:58 p. m., Anonymous Anònim said…

    Doncs, ara que ho dius, probablement l'anècdota hauria arribat a casa via Tisner que era conegut del meu pare. Era simpatiquíssim; jo era mot joveneta, però recordo un dinar a casa on no va parar d'explicar històries i de fer-nos riure.

    Lola (paraules)

     
  • At 9:36 p. m., Blogger Lo ruc de Formentor said…

    Al·lota, quin nivell! Aquí dinant amb el Tísner...

    A part de tot, no sé com el Tísner va tenir dallonses per tornar a Catalunya després de 25 anys, deixant alguns fills a Mèxic, per recomençar de zero...

    Quan de fet va ser un dels exiliats que més bé s'havia adaptat a Mèxic. Misteris de la vida.

     
  • At 7:53 a. m., Anonymous Anònim said…

    Al.lot (m'agrada aquest mot), nivell... el del Tísner; jo -ja veus- passava per allà.
    Suposo que buscava allò que sortosament va trobar: reconeixement.

    Lola (paraules)

     

Publica un comentari a l'entrada

<< Inici