Lo ruc de Formentor (blog tancat)

Pasturant per les carritxeres...

diumenge, de novembre 26, 2006

Adéu al Moka

.
Una poc tard, he sabut pel Diario de Mallorca que han tancat el Bar Moka-Verd. No pensava en escriure el meu apunt aquest estiu (Un llonguet al Moka) que seria un comiat.

Podeu llegir aquest dos articles del Diario de Mallorca (esper que els enllaços funcionin):

La isla perdida
Miguel Dalmau

Me traspaso
Josep Vidal Valicourt

Diu en Dalmau que també ha tancat el celler Sa Premsa i el cafè Niágara!
.

4 bramuls:

  • At 11:46 a. m., Anonymous Anònim said…

    Vaig estar al Celler de Sa Premsa per darrer pic ara fa un any, perquè la dona estava ingressada a la Rotger. Hi havia llampuga i en vaig demanar. El plat no era ni generós ni ben acabat. El lloc estava brut i decadent. Hi havia prou clientela de tota casta (turistes i ciutadans de totes les edats) però supòs que poc a poc l'anaven perdent.

    Hi vaig anar perquè és un lloc símbol, però un pic dins, si es vol mantenir el símbol cal fer la vista grossa.

    No som conservador en el sentit de molts anys o tradicional significa que cal conservar-ho sí o sí, perquè tot temps passat no fou millor. Quan trobem a faltar coses del passat és perquè les d'avui no ens agraden, però cal anar alerta a l'hora d'analitzar-ho. Cal tenir en compte que sovint simplificam el passat i només en recordem el millor; és natural i necessari. La felicitat gairebé mai no s'experimenta, sinó que es recorda.

     
  • At 3:33 p. m., Blogger Geococcyx said…

    També deu fer un any que vaig anar a Sa Premsa, i el tracte tampoc va ser molt bo. Tal vegada hi havia anat quatre vegades més en tota la vida, però era un lloc de referència de Palma, en les converses dels meus pares i en el meu imaginari. Em crida l'atenció que desaparegui aquest lloc, però la vida continua, igual que hi ha vida després del Moka-Verd. Va ser un ritus d'expatriat tornar-hi aquest estiu, però hi feia massa calor (com vaig dir a l'apunt), el cambrer era un poc apàtic, i el cafè era massa amarg. Són coses del tornar als llocs del passat. Hi ha qui diu que no s'hi ha de tornar, però jo hi torn cada any, a Mallorca, perquè no és només passat.

    De vegades la felicitat és recordada (això pot ser malaltís; deia María Iribarne a "El túnel" d'Ernesto Sabato: "Vivir es crear futuros recuerdos"), però gairebé sempre és no cercada, o trobada sense cercar-la, o cercada de biaix.

    Gràcies pel comentari, i aalut, sineuer!

     
  • At 11:00 p. m., Anonymous Anònim said…

    Coincim al Moka. Pot ser alguna vegada físicament. Ara des d ela distància.
    http://transeunt.balearweb.net/post/322/24998

    salut

    Pep

     
  • At 3:21 a. m., Blogger Geococcyx said…

    Des de la distància (llunyana) i en el temps (passat)!
    Salut!, m'ha agradat el teu blog.

     

Publica un comentari a l'entrada

<< Inici