Madò Coloma
Qui no ha conegut una madò Coloma? Amb el canvis sociolinguístics del segle XX les Colomes varen tornar Colomitas. Després varen desaparèixer, per tornar una altre pic com a Colomes. En l'imaginari popular, les Colomes no devien ser molt bones negociantes: Madò Coloma, lo que guanya pes cul ho perd per sa poma. Vendria a ser com es negoci de na Peix Frit...
El llibre de Madò Coloma, de cuina mallorquina, va ser durant molts d'anys un referent de moltes madones de les cases mallorquines. Coloma Abrines Vidal, nascuda a Campos el 1887, va ser cuinera a diferents cases senyorials de Mallorca. Devia tenir molta de feina, perquè no va poder aprendre a llegir i escriure, però va poder dictar les seves receptes de cuina a qualcú que les va transcriure al castellà. Qualcú que, dit sigui de passada, tampoc en sabia gaire, d'escriure.
El llegat de Madò Coloma és un llibret titulat Cocina Selecta Mallorquina, publicat per primera vegada el 1961. Jo en tenc l'edició de 1977. Al començament del llibre hi ha una foto de Madò Coloma, vestida de negre, asseguda i somrient, i us puc assegurar que és exactament igual que la meva besàvia Antònia.
El llibre de madò Coloma és un llibre per a iniciats. És a dir, si no sabeu cuinar bastant, no sabreu desxifrar les receptes. En primer lloc, no hi ha una llista d'ingredients: els haureu d'espigolar al llarg del text de la recepta. En segon lloc, la recepta no segueix sempre la cronologia del procediment. Es a dir, si madò Coloma escrigués programes d'ordinador, serien spaghetti FORTRAN. En tercer lloc, la puntuació no és precisament l'especialitat del transcriptor de Madò Coloma: les receptes són de paràgraf únic, i normalment sense cap punt pel mig.
Com a mostra, ve't aquí una recepta-jeroglífic de faves tendres, de Madò Coloma (preneu alè per recitar-la):
Se hierven las habas y se escurren, se tienen tomates tostados y un acabeza [sic] de ajos y luego pelados [?], se pican un ajo crudo y bastante perejil y con el jugo del tomate [quin suc?] se disuelve el picadillo [quina picada?], se pone la sartén al fuego con manteca, después se mete dentro las habas, el picadillo, los tomates y los ajos, se les da una vuelta y se sirve con patata frita por el alrededor [sic].
Val a dir que mumare ha pogut cuinar molts de plats, i molt bons!, amb aquest llibre però, com diu ella, l'han d'entendre, Madò Coloma!
Per cert, el pròleg de l'edició de 1977 acabava:
y si hay alguna dificultad,... que venga y con facilidad se lo explicaré. Vivo en Avenida General Moscardó , 36 - Campos del Puerto.
Devia tenir cua...
i, brr, ja havia d'aparèixer el General Moscardó! No era el de l'Alcázar de Toledo?
El llibre de Madò Coloma, de cuina mallorquina, va ser durant molts d'anys un referent de moltes madones de les cases mallorquines. Coloma Abrines Vidal, nascuda a Campos el 1887, va ser cuinera a diferents cases senyorials de Mallorca. Devia tenir molta de feina, perquè no va poder aprendre a llegir i escriure, però va poder dictar les seves receptes de cuina a qualcú que les va transcriure al castellà. Qualcú que, dit sigui de passada, tampoc en sabia gaire, d'escriure.
El llegat de Madò Coloma és un llibret titulat Cocina Selecta Mallorquina, publicat per primera vegada el 1961. Jo en tenc l'edició de 1977. Al començament del llibre hi ha una foto de Madò Coloma, vestida de negre, asseguda i somrient, i us puc assegurar que és exactament igual que la meva besàvia Antònia.
El llibre de madò Coloma és un llibre per a iniciats. És a dir, si no sabeu cuinar bastant, no sabreu desxifrar les receptes. En primer lloc, no hi ha una llista d'ingredients: els haureu d'espigolar al llarg del text de la recepta. En segon lloc, la recepta no segueix sempre la cronologia del procediment. Es a dir, si madò Coloma escrigués programes d'ordinador, serien spaghetti FORTRAN. En tercer lloc, la puntuació no és precisament l'especialitat del transcriptor de Madò Coloma: les receptes són de paràgraf únic, i normalment sense cap punt pel mig.
Com a mostra, ve't aquí una recepta-jeroglífic de faves tendres, de Madò Coloma (preneu alè per recitar-la):
Se hierven las habas y se escurren, se tienen tomates tostados y un acabeza [sic] de ajos y luego pelados [?], se pican un ajo crudo y bastante perejil y con el jugo del tomate [quin suc?] se disuelve el picadillo [quina picada?], se pone la sartén al fuego con manteca, después se mete dentro las habas, el picadillo, los tomates y los ajos, se les da una vuelta y se sirve con patata frita por el alrededor [sic].
Val a dir que mumare ha pogut cuinar molts de plats, i molt bons!, amb aquest llibre però, com diu ella, l'han d'entendre, Madò Coloma!
Per cert, el pròleg de l'edició de 1977 acabava:
y si hay alguna dificultad,... que venga y con facilidad se lo explicaré. Vivo en Avenida General Moscardó , 36 - Campos del Puerto.
Devia tenir cua...
i, brr, ja havia d'aparèixer el General Moscardó! No era el de l'Alcázar de Toledo?
Rumiat per Geococcyx @ 2:20 p. m.
1 bramuls:
At 8:03 p. m.,
Anònim said…
PERÒ BONO. ES EXACTAMENT EL QUE JO SENTIA QUAN ERA PETITÓ A CA LA PADRINA QUE ERA FIDEL DEVOTA DE MADÒ COLOMA!!!!
FINS I TOT A CASA MOLTS PLATS SON:
COL DE MADÒ COLOMA, XITXEROS DE MADÒ COLOMA, BISTECS ARREBOSSATS DE MADÒ COLOMA, ETC, ETC,
PS: ENCARA CONSERVAM L'EDICIÓ DE 1961!!! COL·LECCIONISME PUR!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Inici