Amb setze anys vaig devorar
Biogeografía de las Baleares i
El medio y la vida en las Baleares, del savi solleric Guillem Colom Casasnovas. No sé si me les va deixar l'amic Jaume, de la biblioteca del seu avi, un senyor que llegia moltes hores al dia i estava susbscrit a la Bernat Metge. O tal vegada els vaig treure de la biblioteca pública de la Caixa de Pensions, encara per allà al carrer Colom de Palma.
La veritat, no record gaire coses d'aquells llibres. Transgressions marines. La mare de totes les transgressions, la del
Burdigaliense crec. Sargantanes, genetes, mmm... Si una cosa em va impressionar - i no he oblidat - va ser la presència a la Serra de Tramuntana del que Colom anomenava èpicament
relíquias de las fases frías del cuaternario, més o menys. És a dir, plantes, especialment arbres, de clima més fred i distribució submediterrània, temperada o eurosiberana (eurosiberiana!: i jo que no havia anat més enllà de Ciutadella!). En definitiva, plantes que havien prosperat a l'illa durant les glaciacions. Plantes que només a les zones més altes de la Serra poden ara competir favorablement amb la vegetació mediterrània (i amb les activitats humanes).
Parlam del
teix (
Taxus baccata), la de
pomera borda (
Sorbus aria), de
l'arbre de visc o boix grèvol (
Ilex aquifolium), el
rotaboc o auró (Acer opalus
ssp. granatense). Vegeu també les fotos de camp d'aquestes plantes (
1), (
2), (
3) i (
4). Tots aquests hipervincles enllacen amb el luxe
online que és l'
Herbari virtual de les Illes Balears, de la UIB.
Aquella il·luminació
colombòfila combinada amb el fervor
bonnerià em van dur a recórrer la Serra cercant aquest tipus de plantes. Especialment, junt amb un amic ens vam dedicar a fer un comptatge de teixos a la Serra (volent emular els comptatges que havia fet en Colom). Una època entretinguda. Tot són brusques i totes passen, però mai s'acaben d'esvair.
En Colom explicava també que a mitjan segle XIX hi havia encara al Puig Major i al Massanella uns boscs tots de vegetació d'aquesta classe, inclosos boixos amb la soca com el cos d'un home. Els carboners ho arrasaren tot. En Jaume Matas, devia ser carboner en la seva anterior reencarnació? Dic jo que des d'aquella acció carbonera (o cabronera) que aquests dos puigs estan pelats a la part superior, i ja heu vist a les fotos de camp en quins racons s'han de conformar aquests arbres per sobreviure (i no passar gairebé mai d'arbusts!).
Acabarem amb unes gloses, (improvisades,
comme il faut):
Per un brot de rotaboc
saps que en vaig donar de guerra!
Vaig trescar tota sa Serra
per ses roques com un boc!
Amb la vista veia teixos
i amb ses cames hi arribava,
amb ses mans
else tocava:
eren es darrers, aqueixos!