Condol pel pont

Amb un poc de retard romp el meu silenci de més dos mesos per expressar la meva consternació per la destrucció amb nocturnitat i traïduria del pont des tren. Un pont que sense ser Patrimoni de la Humanitat era testimoni de tantes altres coses per als palmesans. Un pont que hauria pogut quedar perfectament integrat dins un parc urbà en els terrenys de les antigues vies del tren d'Inca, un parc que no cabia dins el cervell reptilià d'uns polítics que els mallorquins s'entesten merèixer-se. Unes fotos després del desastre.

Llegiu, com sempre, les paraules certeres de Matías Vallés, avui sobre Catalina Cirer, la batlessa.