Moments serrans d'un establimenter

.
A través d'un comentari en aquest blog, he arribat al web que manté el senyor Garrot, que pareix que nom Miquel Ferrer i és un establimenter del morro fort, que té un escut reclamant un Establiments independent (de Palma, s'entén). Abans (però molt abans...) hi havia una gran rivalitat entre Son Sardina i Establiments. Els partits de futbol dels seus equips acabaven de vegades a garrotades, segons que em contava mon pare. Jo coneixia un senyor que havia estat massatgista del Son Sardina, i qualque vegada havia repartit llenya als establimenters amb... la farmaciola, que crec que era de fusta. Ara, amb els partits per la TV digital, aquestes coses ja no passen. Esper!

La qüestió és que l'amic Garrot és excursionista, té una secció anomenada Anam d'excursió, a la revista Rutló d'Establiments, i publica els textos i les fotos en aquesta seva pàgina web. Per molts motius, m'han emocionat algunes d'aquestes fotos, una emoció que tal vegada no compartirà qui no hagi trescat tota la Serra ni visqui fora de Sa Roqueta.

Podeu començar per la sortida al Penyal des Migdia, on veureu unes fotos nevades del cim del penyal, o unes altres amb el Pla de Cúber a baix. Val a dir que jo hi havia pujat amb més neu, de dia i de nit, i fugint dels militars (és que ja s'hi pot pujar lliurement al Penyal?). Podeu passar també pel Barranc de Biniaraix o per Sa Gubia. El disseny web ens recorda els entranyables inicis de Geocities, com a mínim, però això és una altre qüestió...

Salut i gràcies, senyor Garrot!

Deià

.

Hauré de confessar que vaig viure al marge del caliu cultural i cosmopolita (i esnob) del Deià de fa uns anys. Va ser un lloc de pas, on els restaurants eren cars i l'aparcament difícil. Hi vaig tornar l'estiu passat. No em sabria gens de greu viure-hi ara com un estranger, a qualsevol dels carrerons allunyats de la carretera.
.

Adéu al Moka

.
Una poc tard, he sabut pel Diario de Mallorca que han tancat el Bar Moka-Verd. No pensava en escriure el meu apunt aquest estiu (Un llonguet al Moka) que seria un comiat.

Podeu llegir aquest dos articles del Diario de Mallorca (esper que els enllaços funcionin):

La isla perdida
Miguel Dalmau

Me traspaso
Josep Vidal Valicourt

Diu en Dalmau que també ha tancat el celler Sa Premsa i el cafè Niágara!
.

Dominis de l'Arxiduc

El 1867, Benito Juárez va afusellar a Querétaro el dissortat emperador mexicà Maximil·lià d'Habsburg. Aquell mateix any, un altre membre, aquest distant and undistinguished, de la casa dels Habsburgs, l'Arxiduc Lluís Salvador (Ludwig Salvator per als amics), arribava per primer cop a Mallorca, potser fugint de la fatalitat que va ser la mort de la seva dona. Se'n va sortir molt millor que Maximil·lià, en la seva aventura a l'estranger. Va comprar bona part de les terres entre Deià i Valldemossa, s'hi va fer construir residències, miradors, i camins per passejar-s'hi amb el seu cavall, amb la costa nord de Mallorca als seus peus. Quina enveja! Avui dia, la figura de s'Arxiduc és un efectiu esquer per als turistes de tota mena, especialment els centreeuropeus. Anecdòticament, un arbust endèmic de les Illes Balears, el llampúdol bord, du el nom de l'Arxiduc: Rhamnus ludovici-salvatoris.

Les fotos són totes de So'n Marroig i els seus voltants, una de les possessions de l'Arxiduc, a mig camí de Valldemossa i Deià. So'n Marroig, com tota la carretera de Valldemossa a Deià és una de les postals que, tanmateix, no es pot deixar de visitar. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Na Foradada (on l'Arxiduc ancorava el seu iot Nixe), les cases de So'n Marroig, les muntanyes dels voltants, i el templet de So'n Marroig. Per damunt les muntanyes del fons hi ha recorreguts interessants a peu (Camí de s'Arxiduc), i altres de tant o més espectaculars pels camins de costa, a pocs metres de les aigües de la costa nord de l'illa.
.

Honorem Sant Honorat

.


EN L'ALTERÓS DESERT DE RANDA, SANTIFI-
CAT PER LES PENITÈNCIES DEL SAVI MA-
LLORQVÍ RAMON LVLL, SE RETIRÀ EL NO-
BLE CAVALLER NATVRAL Ð LA VILA D'INCA
ARNAU DESBRVLL, I A FINALS DEL SEGLE XIV
HI BASTÍ AQVEST ERMITORI DE S^T HONO-
RAT. FOGAR DE VIRTUTS OCULTES, PER ES
PAI DE CASI SIS CENTÚRIES L'EMBAVMÀ EL
BON OLOR Ð CRIST EN VIDA ERMITANA.
MÉS TARD BRESSOL D'UNA CONGREGACIÓ
SACERDOTAL-RELIGIOSA, HI FLOREIX AC-
TUALMENT EL SEU NOVICIAT. JULIOL DE 1961

Prosa medieval del 1961, inscrita en rajoles a l'entrada de l'ermita. Solitud, silenci, i un suau oratge, a l'entrada de Sant Honorat, al Puig de Randa. Un sorprenent racó de pau i espiritualitat. I de bones vistes sobre el Migjorn mallorquí. Del noviciat, no sé que se n'ha fet.

A les dues fotos es veu l'arxipèlag de Cabrera a l'horitzó.

* Totes les imatges són de l'agost del 2006

Estampes petreres

.

Al costat dels Audis i les furgonetes, pels carrers de Petra pots trobar aquesta casta de hardware: un Mobylette (per a mi Mobylette sempre va ser masculí), venerable successor de l'encara més venerable Velosolex. I una bicicleta de dona (de quan les bicicletes encara tenien sexe), per ventura dels anys cinquanta. Totes dues amb portabultos semiindustrial i "de reciclatge".

Segons Bartomeu Font Obrador, biògraf de Fra Juníper Serra, el campanar de Jalpan (Sierra Gorda de Querétaro) se sembla al de Petra. Jo supòs que tots dos tenen campanes. Deixarem la comparança als amables rucaires. El de la dreta és el de Jalpan, per suposat. Un carrer de Petra honora l'agermanament amb Jalpan de Serra.



L'exterior, diguem-ne auster, de l'església de Petra amaga un sorprenent interior gòtic, tot i que l'església és dels segles XVI i XVII.



Carrers deserts, qualque madona que conversa. Deu ser l'efecte de vila-dormitori que comentava Espinàs a A peu per Mallorca, un llibre on l'autor cercava i cercava, però no acabava de trobar, una Mallorca miraculosament fora del temps.

I, finalment, una plàcida aturada al restaurant i allotjament rural Sa Plaça.



* Totes són imatges de l'agost del 2006.

Orient

.

Ja m'ha fet enveja, "lo Ramon", penjant encara fotos de les vacances d'estiu. De manera que lo Ruc ha sortit d'hibernació per reciclar unes fotos de l'estiu passat a Mallorca. El tema dels Google Maps encara no està controlat...

La vall d'Orient, al nord de la Comuna de Bunyola i el Castell d'Alaró és un lloc extraordinari, a pocs quilòmetres de Palma (seria un poc enfora en l'escala mallorquina convencional), i aquest és l'aspecte que tenien la vall i el llogaret d'Orient un dia qualsevol d'agost a l'horabaixa, quan "milions" de guiris s'amuntegaven a la costa de l'illa, i milions de catalans devien ser per Menorca, pensant que a Mallorca no hi cabrien... Orient seria un bon lloc per retirar-s'hi a sembrar pomeres com les de la quarta foto, i a escriure blogs a entrada de fosca, però faltaria un bon capital per tan sols somniar a comprar una casa del poble...