Paella mallorquina?
En l'apunt passat, jo vaig esmentar l'autèntica paella mallorquina com un acudit, i referint-me a la paella que fa la meva mare. Veig que en Benjamí té molt clar com és una paella mallorquina, i coincideix, de fet, bastant amb el que fa la meva mare. Jo n'he fet tres vegades, de paella, imitant el seu estil.
En tot cas, aquí teniu la foto d'una autèntica paella mallorquina. Jo diria que sense colomí ni carxofes. També sense safrà: la meva mare, igual que es va fer incondicional de la fibra sintètica i de les rentadores automàtiques, també se'n va fer del colorant alimentari, que el safrà és molt car...
5 bramuls:
At 9:42 a. m., Un indígena said…
Gambes espectaculars! Per cert, això del colorant ni en broma: si la paella té prou substància, ja tindrà bon color.
At 5:57 p. m., Anònim said…
Idò, quan jo era estudiant en feiem unes que ens sortien verdes de tanta verdura que hi possàvem ...No hi havia possibles suficients com per fer-les sortir del color de les gambes, encara que també n'hi possàvem.
At 8:17 p. m., Geococcyx said…
Les gambes supòs que tècnicament són llagostins, però a acamva sempe han estat gambes. Efectivament, no s'hi hauria de posar colorant. Però jo no fil tan prim...
Jo havia menjat paella grisa, perquè la meva "ex-sogra-potser" no tenia doblers per posar-hi safrà, i era massa senyora per posar-hi colorant. La carxofa li donava un color grisenc a l'arròs.
La paella era vinarosenca i molt bona.
At 6:52 p. m., Anònim said…
Apunt comentat al programa de ràdio esmentat aquí:
http://weblog.bitassa.net/arxiu/2005/10/16/282/
At 1:01 a. m., Geococcyx said…
Benjamí: estic descarregant el fitxer, i costa. Ample de banda penós. Després l'escoltaré...
Publica un comentari a l'entrada
<< Inici