Records des del paradís
Capbussada matinera al Port de Valldemossa... Sensacions oblidades, com la flotació exagerada a l'aigua del mar, el gust i l'olor d'algues, la claredat de l'aigua, la vista en girar-se enmig del mar cap a les muntanyes...
Passeig per la turística Valldemossa en festes. Vaig estar temptat de comprar la versió alemanya de L'illa de la Calma de Santiago Rusiñol, per a Stefan, l'amic austríac. Potser quan hi torni...
Arribant a casa, coca de trempó i autèntica paella mallorquina...
Records des del paradís.
Passeig per la turística Valldemossa en festes. Vaig estar temptat de comprar la versió alemanya de L'illa de la Calma de Santiago Rusiñol, per a Stefan, l'amic austríac. Potser quan hi torni...
Arribant a casa, coca de trempó i autèntica paella mallorquina...
Records des del paradís.
Rumiat per Geococcyx @ 6:04 p. m.
7 bramuls:
At 7:44 p. m.,
Anònim said…
Tenc curiositat: quina és aquesta autèntica paella mallorquina? Amb fumet de peix? Amb carn evaporada? Amb ametlles i alls de secà? Fés-men' cinc cèntims, si us plau...
At 9:30 p. m.,
Anònim said…
Em fas molta enveja
At 12:24 a. m.,
Anònim said…
Jo, et trobo divertidíssim, Geo. Mallorca és el teu habitat, realment.
A disfrutar!
Lola (paraules)
At 1:34 a. m.,
Anònim said…
Sí, el paradís, sí, i el fang a la pell a Lluc Alcari, terbol de cervesa i del sol ponent, l'aigua calenta fa el buit a la roca, i els pins torts, i aquella suadeta de tornada cap a la carretera, enmig del carritx i de les margades, i la fresqueta de la nit tot tornant al poble, la ma defora, perfil d'ala, principi de Bernouilli, sí, enmig de la nit provinciana i cocainòmana de Mallorca.
At 5:06 p. m.,
Anònim said…
És la descripció d'algú que estima aquesta terra, gràcies pels relats que milloren considerablement quan ens vens a veure ;)
Zizou: és el que per allà en diuen "mixta", però amb colomí, perfum d'espècies, carxofa que li dóna color, verdures gustoses de les que encara creixen als corrals de les cases de poble.
Parlant de cervesa... que se n'ha fet, de "La Rosa Blanca"? Eren veinats de l'hort de Can Pastilla --ara tot plegat devall asfalt d'aeroport mastodòntic.
At 8:54 a. m.,
Geococcyx said…
De la paella mallorquina en parl en un altre post...
Lola, amb lectores com tu, mai podré deixar d'escriure els meus blogs...
En el teu cas no pot ser més que una sana enveja, Eulàlia, i amb tot el respecte per Menorca, els catalans encara heu d'acabar (i alguns començar) de descobrir Mallorca... (correu, que no queda gaire temps).
Lluc Alcari, malgrat Narcís Serra, i aquell tros de Serra de Tramuntana són fabulosos. Deduesc que has passat qualque estiu a Deià, cosa que jo no he fet. Aquí també sana enveja.
La Mallorca cocainòmana, aquesta no la conec. Jo som un poc antic ...
Jo diria que de la Rosa Blanca fa molts anys que no se'n sent cantar ni gall ni gallina (que diria la Teresa Pàmies). Quan vaig arribar fa molts anys a Barcelona la vaig trobar a faltar, però jo diria que el seu nínxol de mercat l'ocupava, a Barcelona, la Xibeca...
At 10:58 a. m.,
Anònim said…
Enveja too... Des d'aquesta oficina que em té empresonat fins mig agost tot plegat sembla ciència ficció.
Sort que de tant en tant aquesta pantalla plana esdevé millor finestra que la que tinc aqui darrera.
Aix... Costa Brava wait for me !
Publica un comentari a l'entrada
<< Inici