Gonellisme i neogonellisme

Els que durant la transició lluitàvem per l'autonomia i la normalització lingüística a Mallorca (en el meu cas des de l'adolescència) coneixíem molt bé la poca consciència d'unitat lingüistica de la majoria dels mallorquins, i el poc interès polític dels mallorquins per la llengua pròpia. Els mallorquins ja tenien una llengua per llegir, escriure i veure la televisió: el castellà, i molt poca gent tenia interès en que això canviàs. A més, l'alèrgia a tot el que fes olor de català era ben perceptible.

A mitjans dels anys 70, unes cartes firmades amb el pseudònim de Pep Gonella al Diario de Mallorca pretenien demostrar que el mallorquí seria qualsevol cosa menys una variant de la llengua catalana. No record gaire els arguments, peró un d'ells era que el mallorquí era llemosí, una variant de l'occità. En aquells temps es pensava que en Pep Gonella podia ser l'editor i llibreter Luis Ripoll, però en aquest document s'indica que era el periodista Antonio Alemany Dezcallar (de qui fan un retrat devastador). Arguments molts parescuts als d'en Pep Gonella ens els expressava a classe de Biologia (!) el jesuïta Sebastián Feliu.

Per què a Mallorca el gonellisme no va tenir la força del blaverisme? Jo diria que per aquests factors:

a) El conservadurisme espanyolista (UCD, AP, PP) no va necessitar mai esgrimir la catalanofòbia per guanyar les eleccions
b) El mateix desinterès polític dels mallorquins per la llengua
c) Els intel·lectuals i l'acadèmia estaven a favor de la unitat lingüística
d) L'actuació personal de polítics de la UCD com Miquel Duran i Jeroni Albertí, que va permetre esmentar explícitament la llengua catalana a l'Estatut

Al llarg dels anys que he viscut a fora Mallorca m'ha sorprès positivament com s'ha avançat en el reconeixement social de la unitat de la llengua, malgrat els successius governs del PP. Aquest avanç pareixia impossible en aquells anys 70.

Ara, pareix que en Pep Gonella és qui escriu (literalment!) els discursos d'en Jaume Matas, i s'ha instaurat un neogonellisme, o gonellisme suau, que sense postular directament el secessionisme el potencia mitjançant la potenciació de les modalitats (les modalitats són tan importants com la llengua, Matas dixit). Però això ho explica millor en Miquel Payeras. Crec que IB3, la nova televisió balear serà una potent eina de difusió d'aquest neogonellisme.

Un dels problemes greus de la llengua catalana és que no hi ha un estàndard reconegut com a propi en tot el territori, i que a TV3 no han fet un veritable esforç per crear aquest estàndard transterritorial, sinó que s'han basat massa en el català central. Això ho explica molt bé en Gabriel Bibiloni.