Lo ruc de Formentor (blog tancat)

Pasturant per les carritxeres...

divendres, de desembre 31, 2004

Gonellisme i neogonellisme


Els que durant la transició lluitàvem per l'autonomia i la normalització lingüística a Mallorca (en el meu cas des de l'adolescència) coneixíem molt bé la poca consciència d'unitat lingüistica de la majoria dels mallorquins, i el poc interès polític dels mallorquins per la llengua pròpia. Els mallorquins ja tenien una llengua per llegir, escriure i veure la televisió: el castellà, i molt poca gent tenia interès en que això canviàs. A més, l'alèrgia a tot el que fes olor de català era ben perceptible.

A mitjans dels anys 70, unes cartes firmades amb el pseudònim de Pep Gonella al Diario de Mallorca pretenien demostrar que el mallorquí seria qualsevol cosa menys una variant de la llengua catalana. No record gaire els arguments, peró un d'ells era que el mallorquí era llemosí, una variant de l'occità. En aquells temps es pensava que en Pep Gonella podia ser l'editor i llibreter Luis Ripoll, però en aquest document s'indica que era el periodista Antonio Alemany Dezcallar (de qui fan un retrat devastador). Arguments molts parescuts als d'en Pep Gonella ens els expressava a classe de Biologia (!) el jesuïta Sebastián Feliu.

Per què a Mallorca el gonellisme no va tenir la força del blaverisme? Jo diria que per aquests factors:

a) El conservadurisme espanyolista (UCD, AP, PP) no va necessitar mai esgrimir la catalanofòbia per guanyar les eleccions
b) El mateix desinterès polític dels mallorquins per la llengua
c) Els intel·lectuals i l'acadèmia estaven a favor de la unitat lingüística
d) L'actuació personal de polítics de la UCD com Miquel Duran i Jeroni Albertí, que va permetre esmentar explícitament la llengua catalana a l'Estatut

Al llarg dels anys que he viscut a fora Mallorca m'ha sorprès positivament com s'ha avançat en el reconeixement social de la unitat de la llengua, malgrat els successius governs del PP. Aquest avanç pareixia impossible en aquells anys 70.

Ara, pareix que en Pep Gonella és qui escriu (literalment!) els discursos d'en Jaume Matas, i s'ha instaurat un neogonellisme, o gonellisme suau, que sense postular directament el secessionisme el potencia mitjançant la potenciació de les modalitats (les modalitats són tan importants com la llengua, Matas dixit). Però això ho explica millor en Miquel Payeras. Crec que IB3, la nova televisió balear serà una potent eina de difusió d'aquest neogonellisme.

Un dels problemes greus de la llengua catalana és que no hi ha un estàndard reconegut com a propi en tot el territori, i que a TV3 no han fet un veritable esforç per crear aquest estàndard transterritorial, sinó que s'han basat massa en el català central. Això ho explica molt bé en Gabriel Bibiloni.

6 bramuls:

  • At 12:55 a. m., Anonymous Anònim said…

    Interessant.
    Eulàlia (Barcelonetes)

     
  • At 3:41 p. m., Blogger kiwi said…

    Jo estic d'acord amb tu amb el tema que TV3 no fomenta tots els catalans

    Jo tenia una al·lota de mallorca i procurava apendre paraules, tot i que hi havia vegades que costava, com el primer dia que em va dir... "lles el torcaboques"

    ma mare és de lleida i mon pare ha aprés català amb ella, i jo l'he après d'ells, ara tinc l'absurd costumd e canviar de català de lleida a català de barcelona depenent de la persona

    vaig anar a valència i vaig intentar agafar una mica l'accent

    Potser milloraria si es fes un intent de debò per que tots els catalans escoltessim totes les variants, podent veure les televisions balears, catalanes, andorranes i valencianes arreu del territori

     
  • At 4:53 p. m., Blogger Geococcyx said…

    És un tema complex. La llengua escrita té en compte moltes de les característiques dialectals.

    Per exemple:
    - "portal" no s'escriu amb "u", sinó amb "o"
    - el gerundi ("anant") s'escriu amb t final
    ...
    - per a moltes formes verbals hi ha tres versions
    acceptades (jo canto, jo cant, jo cante)

    Ara bé, l'estàndard periodístic de TV3 segueix molt acostat al parlar oriental o, més concretament, barceloní...

     
  • At 11:00 a. m., Anonymous Anònim said…

    He llegit aquesta història d’Antonio Alemany, realment pareix que és un mal mallorquí, i possiblement tampoc sigui cap bona persona. Que hagi estat, o que sigui feixista des de el meu punt de vista no té cap importància, el feixisme forma part de la història, del passat, com a molt, a mi me diu que és un home vell. Amb això no vull dir que el feixisme no tingui uns hereus, però no tinc cap dubte que s’han adaptat a la democràcia. A n’aquest tipus de gent, el que els importa és tenir el poder polític per poder fer els seus negociets tranquils. De la llengua se’n foten i per ventura a Mallorca són nacionalistes espanyols, perquè tenen les arrels al feixisme, però de la mateixa manera podrien haver estat nacionalistes mallorquins o catalanistes i haguessin destrossat igualment els paratges naturals de la nostra illa.

    Quan dic que s’han adaptat a la democràcia vull dir que han entès, que ara no es tracta d’assustar a la gent amb una violència contundent, si no que es tracta d’obtenir el major número de vots. No només ho han entès així, si no que han esdevingut els guanyadors absoluts en la matèria. Crec que és un fet, damunt la qual els partits d’esquerra hi haurien de reflexionar, des de un punt de vista autocrític.

    He deixat anar els meus pensaments, fugint del que m’ha motivat a fer aquest escrit. D’aquest Antonio Alemany, el que m’ha vingut més de nou, és que escrigui els discursos d’en Jaume Mates. Que no les podria escriure ell mateix, tanmateix per les coses que diu i pels que el deuen escoltar.

    Moix Escaldat

     
  • At 12:35 a. m., Blogger Geococcyx said…

    Realment no conec bé de primera mà la trajectòria d'aquest periodista, però m'ha sorprès un poc això que he llegit, perquè record que quan dirigia el Diario de Mallorca aquest era un diari "relativament" liberal. Clar, la comparació era amb el "Baleares" del Movimiento, d'aquella època.

    És curiós que la dreta d'aquella època ha quedat en centre-dreta o centre-esquerra, gràcies al personal que li ha vengut darrera. No seria el cas d'aquest senyor...

    Records a sa Rqoueta...

     
  • At 4:47 p. m., Anonymous Anònim said…

    Sóc menorquí, visc a Barcelona, rall es menorquí i tothom m'entén, he arribat a sa conclusió que rallam sa matiexa llengo.

    I no sé perquè has posat lo ruc de formentor de títol as teu bloc, es poema de lo pi és un gran poema de sa literatura catalana, i escrit per un mlalorquí que es sentia català, en costa i llobera, grna poeta català, com ho fou en Ramón Llull, un altre catalanofílic, per molt a que as mallorquins espanyolistes us faci mal, i és que es qui tenen dos dits de front ho veuen clar. Lo normal serien uns Països catalans.

    Adrià, Menorca.

     

Publica un comentari a l'entrada

<< Inici