Espera

.

Mentre esper a saber on arribarà el conflicte electoral mexicà, m'he aplicat la màxima de la meva germana: si això és guerra, que no vingui la pau. Que consisteix en veure el tassó mig ple i viure els bons moments amb moderada intensitat. Una versió de rostoll i marjada del vell carpe diem. La qüestió és que després de deu dies d'alternar aire condicionat domèstic i xafogor ciutadana he gosat sortir al forn del món exterior, per deixar-me rostir breument a la vora del mar, ben protegit amb un capell de palla i una samarreta de cotó, que només m'he tret per a dos capficos ocasionals. Una crema amb protecció solar “90” completa el meu vestit d'astronauta mediterrani.

No sé si aquesta modesta talaia de la costa nord era el millor lloc per començar a llegir The New York Trilogy, de Paul Auster que, junt amb The Brooklyn Follies, m'he comprat en anglès en una llibreria on el poliglotisme no sembla que inclogui el català. El reflex del sol a les pàgines del llibre i, al meu voltant, les converses de les valldemossines a qui he gosat robar un tros d'espigó, no estimulaven gaire la lectura en general ni la d'Auster en particular. De fet, no sé si eren valldemossines. En tot cas, les capbussades han estat un petit festival de sensacions retrobades.

La millor foto de la Marina de Valldemossa és la que es pot fer a cinquanta metres mar endins, i mirant cap a terra. Encara no tinc càmera submergible, per això. La foto no la puc prometre ni per a l'any que ve.