Lo ruc de Formentor (blog tancat)

Pasturant per les carritxeres...

divendres, de juliol 28, 2006

Menges i lectures

.
Un plat de caragols, bacallà amb tomàtiga, sopes mallorquines, conill amb ceba, 3 coques de trempó, coca de poma, formatge Grimalt, sobrassada de Porreres, camaiot, mongetes i patates amb cigrons cuinats, gelat d'avellana, gelat de xocolata, trempó,...

Una fira gastronòmica mallorquina? Un concurs de golafres endèmics? Nooo. Només un parell de plats que m'han posat davant en la setmana escassa que fa que he arribat a Mallorca. Seria un bona ocasió d'exercitar la voluntat i moderar la ingestió de sal i colesterol, però la indolència de les vacances no ho fa gaire fàcil. La calor tampoc incita a cremar per la via de l'exercici físic.

Lectures bastant intensives en aquesta primera setmana de vacances a l'illa. Després de ventilar-me les memòries d'Stefan Zweig, estic acabant Noticia de un secuestro, de Gabriel García Márquez (reciclatge de llibres de la casa pairal). Pel què fa a Zweig, després dels dos primers capítols creix l'interès de l'obra, que es fa menys reiterativa. Impressiona al final veure com Zweig s'esfereeix del què ell creu que serà el destí dels jueus sota el Tercer Reich: l'exili. Entenc que el llibre s'acabà d'escriure el 1941, l'any en què tot just s'havien establert els camps d'extermini (els camps de concentració nazis, per això, són anteriors a la guerra), i em figuro que encara no eren coneguts. Zweig i la seva segona dona se suïcidaren al Brasil, cansats de fugir i creient que tot el món acabaria sota el domini nazi. Això, crec, va ser pocs mesos després d'escriure el llibre, una decisió que no s'acaba d'intuir al libre.

3 bramuls:

  • At 2:06 p. m., Blogger lola said…

    Ningú no podia imaginar l'horror de l'extermini. Freud, a qui van deixar marxar per pressions internacionals, previ pagament de tots els seus diners, no va aconseguir treure d'Àustria les seves germanes (cinc, em sembla); totes elles van acabar als forns crematoris. Al començament del nazisme, quan es feien fogueres als patis de les universitats amb els seus llibres, havia dit: "Anem progressant, a l'edat mitjana m'haguessin cremat a mi".
    Els primers capítols de Zweig, també se'm van fer pesats; ho vaig fer pagar a la prosa, que em semblava molt vuintcentista.
    Ah, i bon profit.

    Lola

     
  • At 2:24 p. m., Anonymous catalina said…

    M'acaben de donar festa dia 14. Ja he reservat el bitllet i he copiat el primer paragraf d'aquest post i l'he enviat a canostra.
    He afegit alberginies farcides, he tret es cuinat i ho he enviat a canostra.

    No tenc dies suficients per menjar-ho, però ho oloraré.

     
  • At 11:46 p. m., Blogger Lo ruc de Formentor said…

    Catalina: per aquí em reclamen que en arribar a Mallorca jo també vaig menjar albergínies farcides, però se m'havia oblidat!

    Veig que et presentes a casa amb una bona llista de reivindicacions!

    Lola: efectivament, recordo el passatge on diu això. Zweig demostra tenir més bon olfacte que els seus coneguts per captar indicis de l'arribada del nazisme i d'algunes consequüències, però no del seu abast final, que efectivament devia ser inimaginable.
    Salut

     

Publica un comentari a l'entrada

<< Inici