Lo ruc de Formentor (blog tancat)

Pasturant per les carritxeres...

dimecres, d’abril 06, 2005

Idò fort!


Viure 25 anys a fora Mallorca (la major part a la sucursal barcelonina de fora Mallorca), enrevoltat de gats, gossos, i rats penats (en lloc de moixos, cans i rates pinyades), i de catalans que beuen caldo, mengen tocino i van -qualcuns- a la caixa d'oros... Aquesta experiència extraordinària no m'ha fet oblidar el meu parlar mallorquí, malgrat no fer-lo servir amb la majoria de catalans.

Ara bé, hi ha paraules i expressions que s'esborren gairebé definitivament, i passen anys i anys sense pronunciar-les. I de cop, un dia tornen a aflorar per una sobtada associació d'idees.

Ahir tornava amb la meva dona del club esportiu on ens acabam d'apuntar per canviar d'aires i fer una mica d'exercici. Mentre jo vaig fer un parell (parell mallorquí) de piscines, a risc d'ofegar-me o morir intoxicat pel clor però no vaig forçar la maquinària i en vaig sortir indemne, la meva dona es va apuntar per les bones (i malgrat els meus advertiments) a una sessió frenètica d'aerobics, que diuen a Mèxic. I en va sortir mig baldada.

En el cotxe, de tornada, es va queixar del mal que li feien les cames i el genoll. I en aquell moment, com una aparició, va aflorar des de qualque racó del meu cervell la frase exacta (i poc misercordiosa) per al moment:

Idò fort!

(acompanyada, naturalment, de l'explicació semàntica corresponent). El DCVB no ens deixa mai d'il·lustrar:

Accepció II.4:

|| 4. Fort!: exclamació amb què es manifesta satisfacció per un càstig o malvestat que altri sofreix, o desig que en sofreixi encara més. «He anat a la plaça i m'han ferit.—Fort! No hi haguessis anat, que no hi tenies cap feina!»

No exager si dic que fa 10 o 15 anys, o més, que no em venia al cap aquesta accepció del mot. La qual cosa - modestament - parla força bé dels meus bons sentiments ;-)

5 bramuls:

  • At 8:00 a. m., Anonymous Anònim said…

    Modestament, t'ho dic: Fer esport altera. Jo m'apunto a allò de Churchill: "A vegades m'entren ganes de fer esport, però m'assec al silló i se'm passa en cinc minuts".

    Lola (paraules)

     
  • At 2:16 p. m., Blogger Lo ruc de Formentor said…

    Amb aquesta frase li devien donar el premi Nobel de literatura, al Churchill.

    La meva regió lumbar ja comença a ressentir-se de la natació...
    Idò foort!

     
  • At 10:20 p. m., Anonymous Anònim said…

    Em fa l'efecte que al terrat (el cervell) hi ha desades moooooltes coses que, de cop, pam. Jo, d'infant, vaig parlar espanyol sudamericà i, de tant en tant, em surt cada cosa. I això que fa mooooolts anys que, habitualment, només parl en català!

     
  • At 5:38 p. m., Blogger Lo ruc de Formentor said…

    Per ventura tu ets fill de la immigració mallorquina a Veneçuela, per exemple, com segurament el nostre il·lustre algaidí expresident? En conec qualcun altre.

    L'any 1959 va ser el darrer any amb saldo migratori negatiu a Mallorca. L'any 1960 els efectes de l'incipient boom turístic ja varen revertir la tendència...

     
  • At 10:12 p. m., Anonymous Anònim said…

    Ruc, l'has encertada de ple. Igual que n'Antic, però jo vaig tenir temps de criar-m'hi, per allà. :-)
    L'any 60 la tendència revertia però la meva família ja era fora i jo encara hi havia de néixer.
    I ara...

     

Publica un comentari a l'entrada

<< Inici