Retrobament
Home, sweet home. Ja som aquí. Retrobament fastuós amb Sa Roqueta. Els endemismes gastronòmics es manifesten a la taula amb tanta profusió com les plantes endèmiques a la Serra de Tramuntana.
La coca d'albercoc, el formatge Grimalt o la sobrassada de Porreres no els havien esborrat de la faç de la Terra, com es podia deduir tot escrutant els mostradors del Walmart o les parades dels mercats mexicans. Han seguit la seva vida autònoma, independent de les peripècies mexicanes d'un servidor. El gelat d'avellana (absent, pel què sembla, del continent americà) existeix! Em disposo a devorar litres de gelat d'avellana JOP, per exemple.
Tornaré aviat, i no és cap amenaça...
Rumiat per Geococcyx @ 7:03 p. m.
3 bramuls:
At 7:46 p. m.,
Anònim said…
I dels melons d'estivada de Sineu. Què me'n dius, noi?
At 5:15 p. m.,
Anònim said…
Quan en Richard Stallman (que viu a Boston) va venir per aquí, va sortir el tema de les ametlles. Va ser en veure tants ametllers mentre donàvem voltes per Tramuntana (aquí les fotos http://bitassa.com/stuff/rms200407 ) Va voler tastar el gelat d'ametlla perquè ho va trobar genial. Però marxava el mateix dia, teníem poc temps i no en vam trobar ni Jop ni Bellver als 2 llocs on ens vam poder aturar.
Quan torni.
At 8:41 a. m.,
Geococcyx said…
Els melons d'estivada, no he tengut el gust de conèixer-los. Però si són de Sineu, deuen ser molt bons...
El gelat d'ametlla, Benjamí, és òbviament el típic gelat de Mallorca, i m'agrada molt si és bo, Si duen canyella ja no m'agraden tant. En general, hi ha gelats molt bons a Mallorca.
Ara el Richard Stallman podria muntar un negoci de gelats d'ametla de Califòrnia que, diu la vox populi, les hi va portar Fra Juníper Serra...
Publica un comentari a l'entrada
<< Inici