Lo ruc de Formentor (blog tancat)

Pasturant per les carritxeres...

dimecres, de març 23, 2005

Mr. Whippy


Segurament n'he menjat de més bons, però mai de tan esperats i desitjats. A la segona meitat dels seixanta, unes furgonetes de color beix venien gelats al passeig de Ca'n Pastilla i S'Arenal. Eren els extraordinaris gelats de Mr. Whippy. Cremosos, fluids, semilíquids, i servits en cons de neula. Uns cucurutxos boníssims, que s'omplien amb una aixeta amb mànec, com si fos una màquina de fer cerveses.

El 1959 a Anglaterra va sortir al mercat la marca de gelats Mr. Whippy. Pareix que na Margaret Roberts -una química més tard coneguda per tothom com a Margaret Thatcher- va participar en l'obtenció de la fórmula del gelat. Qualque forumista una mica ressentit diu que la seva contribució va consistir en estudiar quina és la màxima quantitat d'aire que pots ficar dins un gelat sense que es col·lapsi pel seu propi pes, de manera que compris gelat en lloc d'aire. Altres diuen que va sintetitzar un nou anticongelant. En aquest pdf, qualcú altre amb més sentit de l'humor fa servir el cas Mr. Whippy-Thatcher com a exemple per il·lustrar la recerca en internet i bases de dades:

The Charge: Margaret Thatcher invented Mr. Whippy ice-cream: Guilty or Not Guilty?

El resultat, ateses les proves disponibles a internet és: Not Guilty.

La companyia de gelats va ser absorbida per Walls Ice-Cream Company, que ja no fa servir més la marca Mr. Whippy, segons que ens expliquen en aquest llibre de 52 pàgines que s'ha publicat sobre la marca de gelats. De tota manera, a Nova Zelanda encara prenen gelats de Mr. Whippy, que són una espècie de símbol del kiwi way of life. O això diu el fabricant.

Com va arribar Mr. Whippy a la Mallorca dels anys seixanta? Segurament seguint la pista dels turistes anglesos, perquè no vaig veure un camió de Mr. Whippy enlloc més que a la Platja de Palma. En tot cas, quan jo tenia 5-9 anys i havia passat mig dematí jugant i nedant a Ca'n Pastilla, l'arribada de la furgoneta de Mr. Whippy era un esdeveniment extraordinari, i els gelats de Mr. Whippy eren la menja més bona del món!

Qualcuns dels moments més feliços de la meva infantesa varen ser, sens dubte, quan mumpare o mumare ens compraven un gelat de Mr. Whippy...

4 bramuls:

  • At 1:20 p. m., Anonymous ELeFaNT said…

    Curiós.....
    No coneixia l'esmentada marca de gelats, però
    1. m'has fet venir ganes de menjar-ne (me'n vaig a Nova Zelanda?? No, no cal, millor que no)
    2. no sé com, m'has fet sentir nostàlgia i felicitat
    3. ara em passaré el "matí" —és un quart de dues— pensant que com de bons devien ser els gelats Mr.Whippy

    Malaguanyat post! :-)

     
  • At 5:49 a. m., Blogger Lo ruc de Formentor said…

    Val més mantenir els gelats Mr. Whippy confinats a la nostàlgia ocasional, perquè em fa l'efecte que si els tastava ara els trobaria semblants a aquella cosa gelada que venen als McDonald's...

    Tanmateix l'arribada de Mr. Whippy a l'Illa de la Calma seria un bon microsímbol de la bonança econòmica dels seixantes, i de la fi econòmica (que no política) de la postguerra...

     
  • At 5:43 p. m., Anonymous Anònim said…

    El camió de Mr. Whippy circulava no sols per la Platja de Palma, sinó també per les platges de ponent, com ara Santa Ponça.
    El record perfectament travessant Santa Catalina -on jo vivia- i la musiqueta característica que era el seu reclam. De fet, els nins, que en aquella època jugàvem al carrer, el sentíem abans de veure'l.
    Estam parlant dels anys 66 a 69 aproximadament.
    Una curiositat: A mi la música i el cotxe en si me feien pànic -semblava una espècie de cotxe de morts de color crema- i, comentant-ho un dia -fa pocs anys- amb un bon amic va resultar que a ell també li feia por.
    Hi ha una foto al llibre de Josep Planas Montanyà on es veu parcialment el Mr. Whippy. Un gelat costava 5 pessetes.

     
  • At 12:49 a. m., Anonymous Lo Ruc de Formentor said…

    Home, un altre coneixedor de Mr. Whippy!! A nosaltres no ens en feia gens, de por. Al contrari, era una festa quan arribava la camioneta amb els seus gelats tan fluids (seria metilcel·lulosa?). Amb aquella gana que et donava el nedar, aquells gelats eren com un mannà.

     

Publica un comentari a l'entrada

<< Inici