Lo ruc de Formentor (blog tancat)

Pasturant per les carritxeres...

dimarts, de juliol 25, 2006

Un llonguet al Moka

.
He arribat al Moka com a refugiat sonor del bar Bosch, que avui abans de les nou del matí ja estava sotmès a la tirania dels martells pneumàtics que la batlessa Cirer ha desplegat als carrers de Palma després de fer desaparèixer el pont des tren amb traïdoria i nocturnitat.

El Moka Verd és una de les institucions del carrer de Sant Miquel que han sobreviscut a la devastadora renovació comercial d'aquesta via palmesana. Juntament amb l'espardenyeria Llinàs i La Favorita, i qualque botiga més. El posat aristocràtic dels cambrers del Moka ja és història, però els entrepans de llonguet encalentits en una torradora d'entrepans són tan bons com sempre. Avui ha estat un llonguet amb pernil dolç i formatge, amb tallades de tomàtiga i un bon raig d'oli d'oliva.

A les nou i deu del matí ja brollava de suor, i els vells ventiladors del Moka hi podien fer poca cosa. Com en un viatge en el temps, veig aparèixer el cambrer amb un cafè amb llet dins un tassó de duralex igual que els de la meva infantesa, un tassó de bóta, que en dèiem. Aquells tassons varen ser en el menage l'equivalent al Sis-cents en el transport familiar. Ben rodons, amb el cul com un hemisferi truncat, i amb dos rivets a uns dos centímetres de la vora. El tassó que em duen és nou; deduesc, per tant, que encara els segueixen fabricant, per a gaudi dels parroquians de molts de bars.

Sortint del Moka, a les 10 del matí entr a Embat, una llibreria-estendard de Palma, al centre comercial "los Karanios", a comprar-me dos llibres més de l'Stefan Zweig (traducció catalana), per llegir no sé si aquests dies o durant el nou any mexicà que m'espera. Finalment, en un cibercafè governat per una de les cinquanta-mil porteñas que governen Mallorca acab escrivint aquest apunt a Lo ruc de Formentor. Aquests dies de marató gastronòmica reviscolarà Lo Ruc, que no sé ben bé qui és.
.

2 bramuls:

Publica un comentari

<< Inici