Perill atòmic i 'tocinos' comptables

El parenòstic evocat per en Geococcyx, m'ha recordat altres paraules i construccions populars prodigioses però una mica rucals, mallorquines i catalanes. Als anys 40 o 50 - jo no hi era però m'ho han contat - la por a la bomba atòmica va arribar (increïblement) a l'Illa de la Calma. La fusió o l'el·lisió de la "a" de bomba amb la primera "a" d'atòmica va fer pensar a molta gent que es tractava de la bomba tòmica. Evidentment, en plural eren les terribles bombes tòmiques.

Inexplicablement, la paraula porc té massa connotacions d'insult a bona part de Catalunya (ets un porc!) i, per tant, sovint es fan servir altres paraules per esmentar aquest animal. Sobretot el castellanisme tocino, un nom masculí i més aviat incomptable en castellà, que aquí esdevé comptable. Tenien tres tocinos. Fins i tot té femení. Una vegada, treballava a un laboratori amb un termòmetre Beckmann, de tres pams de llarg, i un company de Móra d'Ebre em va demanar, sorneguer, si el termòmetre era per mirar lo periodo de la tocina...

A Terrassa, la Caja de Ahorros (nom oficial de la institució durant la major part del segle XX) era per a molta gent la Caixa d'Horros o, fins i tot, la Caixa d'Oros. Com no podia ser d'altra manera, si hi guardaven els diners, els oros!

Un iaio terrassenc em va orientar una vegada pel centre de la ciutat: ves fins a la Caixa d'Oros...