Lo ruc de Formentor (blog tancat)

Pasturant per les carritxeres...

divendres, de desembre 24, 2004

Encara na Carole


Quan na Carole King va publicar el disc Tapestry, l'any 1971, jo tenia 10 anys i els discos que hi havia a ca meva eren de Los Valldemosa, Los tres sudamericanos (que ara qualque cap de fava anomenaria Los tres suramericanos), en José Guardiola, un grup folklòric de Selva, i na Massiel. Podríem dir, com en Serrat: Amb aquests coneixements, què es podia esperar de nosaltres... Bé, els quatre Grammy del disc varen passar bastant desapercebuts a ca meva.

Quatre o sis anys més tard, els germans grans dels meus amics tenien entre d'altres, Tapestry, de na Carole King. Però ni el vaig sentir gaire ni me'l vaig comprar. De fet, durant molts d'anys no hauria sabut distingir na Carole King de na Janis Joplin...

Fa pocs anys, la meva companya es va comprar Absolute Janis, un excel·lent àlbum doble recopilatori de na Janis Joplin en directe. Aquests anys he passat un guster de sentir el disc, però tenia pendent recuperar na Carole King. A la fi ho he fet, m'he comprat el llarga durada Tapestry, i també hi he passat molt de gust. De passada, he pogut aprendre que You've got a friend no era d'en James Taylor sinó de na Carole King, igual que (You make me feel like) a natural woman no era de n'Aretha Franklin, tot i que aquesta la cantava mooolt millor, dic jo...