Menges i lectures

.
Un plat de caragols, bacallà amb tomàtiga, sopes mallorquines, conill amb ceba, 3 coques de trempó, coca de poma, formatge Grimalt, sobrassada de Porreres, camaiot, mongetes i patates amb cigrons cuinats, gelat d'avellana, gelat de xocolata, trempó,...

Una fira gastronòmica mallorquina? Un concurs de golafres endèmics? Nooo. Només un parell de plats que m'han posat davant en la setmana escassa que fa que he arribat a Mallorca. Seria un bona ocasió d'exercitar la voluntat i moderar la ingestió de sal i colesterol, però la indolència de les vacances no ho fa gaire fàcil. La calor tampoc incita a cremar per la via de l'exercici físic.

Lectures bastant intensives en aquesta primera setmana de vacances a l'illa. Després de ventilar-me les memòries d'Stefan Zweig, estic acabant Noticia de un secuestro, de Gabriel García Márquez (reciclatge de llibres de la casa pairal). Pel què fa a Zweig, després dels dos primers capítols creix l'interès de l'obra, que es fa menys reiterativa. Impressiona al final veure com Zweig s'esfereeix del què ell creu que serà el destí dels jueus sota el Tercer Reich: l'exili. Entenc que el llibre s'acabà d'escriure el 1941, l'any en què tot just s'havien establert els camps d'extermini (els camps de concentració nazis, per això, són anteriors a la guerra), i em figuro que encara no eren coneguts. Zweig i la seva segona dona se suïcidaren al Brasil, cansats de fugir i creient que tot el món acabaria sota el domini nazi. Això, crec, va ser pocs mesos després d'escriure el llibre, una decisió que no s'acaba d'intuir al libre.

Un llonguet al Moka

.
He arribat al Moka com a refugiat sonor del bar Bosch, que avui abans de les nou del matí ja estava sotmès a la tirania dels martells pneumàtics que la batlessa Cirer ha desplegat als carrers de Palma després de fer desaparèixer el pont des tren amb traïdoria i nocturnitat.

El Moka Verd és una de les institucions del carrer de Sant Miquel que han sobreviscut a la devastadora renovació comercial d'aquesta via palmesana. Juntament amb l'espardenyeria Llinàs i La Favorita, i qualque botiga més. El posat aristocràtic dels cambrers del Moka ja és història, però els entrepans de llonguet encalentits en una torradora d'entrepans són tan bons com sempre. Avui ha estat un llonguet amb pernil dolç i formatge, amb tallades de tomàtiga i un bon raig d'oli d'oliva.

A les nou i deu del matí ja brollava de suor, i els vells ventiladors del Moka hi podien fer poca cosa. Com en un viatge en el temps, veig aparèixer el cambrer amb un cafè amb llet dins un tassó de duralex igual que els de la meva infantesa, un tassó de bóta, que en dèiem. Aquells tassons varen ser en el menage l'equivalent al Sis-cents en el transport familiar. Ben rodons, amb el cul com un hemisferi truncat, i amb dos rivets a uns dos centímetres de la vora. El tassó que em duen és nou; deduesc, per tant, que encara els segueixen fabricant, per a gaudi dels parroquians de molts de bars.

Sortint del Moka, a les 10 del matí entr a Embat, una llibreria-estendard de Palma, al centre comercial "los Karanios", a comprar-me dos llibres més de l'Stefan Zweig (traducció catalana), per llegir no sé si aquests dies o durant el nou any mexicà que m'espera. Finalment, en un cibercafè governat per una de les cinquanta-mil porteñas que governen Mallorca acab escrivint aquest apunt a Lo ruc de Formentor. Aquests dies de marató gastronòmica reviscolarà Lo Ruc, que no sé ben bé qui és.
.